Em diu el Marc, un bon company de feina, que si parlo de la narració i dels narradors, no ho faci des de la queixa i que faci visible tot allò de bo que hi ha al voltant dels qui ens dediquem a explicar històries. Així doncs, jo que soc molt obedient, obviaré que estem quasi invisibilitzats, que no se’ns contempla massa enlloc i que algú (que deu ser molt important i amb molt mala baba) ha resolt que només sabem explicar contes de la vora del foc (ho deu dir per desconeixement i prejudici: n’hi ha de boníssims, però és clar, no estan a Instagram!) i que a més els únics interlocutors vàlids son la canalla i de fet, encara gràcies.
Certament tot això seria un devessall de plorera que ara mateix ens podem estalviar, perquè, per sort, sí que hi ha moltes coses a tenir en compte al voltant del fet narratiu i que son mereixedores de ser explicades. Tant a nivell professional i personal, com social. Us n’enumero unes quantes tot i que a doll, i no pas per ordre d’importància o preferència.
- El narradors llegim molt.
- Som carn de biblioteca i tenim una bona biblioteca.
- Llegim motes vegades el mateix amb la finalitat de poder-ho explicar bé després, per tant, entrant continuadament dins una història i si fem la feina ben feta, fent que els matisos es tornin més rellevants i determinants per entendre-la bé i exposar-la encara millor. Narrar no és llegir ni recitar.
- Exercitem la memòria.
- No diem sempre el mateix de la mateixa manera: podem tranquil·lament improvisar i modificar o modelar el text. En directe, vull dir.
- No tenim quarta paret, per la qual cosa el públic sempre forma part directe de l’espectacle i el podem interpel·lar.
- Som estructuralistes.
- Ens endinsem en moltes cultures des de la tradició oral, cosa que ens porta a veure clarament la obvietat que a tot arreu es couen les mateixes faves i ja sigui en català o suahili, amb barretina o turbant, tots transitem iguals camins.
- Estem (bastant, diria) al cas de les novetats editorials i alhora, tenim un molt bon fons d’armari amb el coneixement dels clàssics: infantils, juvenils o d’adults.
- Oralitzem la literatura contemporània, divulgant textos i autors.
- Triem els nostres propis textos i continguts pels espectacles.
- Treballem a base de repertori acumulat: el concepte de «fer temporada” per natros és perpetua dins el marc d’una “temporada” infinita.
- Treballem amb infants, joves i adults, dins l’àmbit rural o urbà, en escoles, residències, presons , teatres o biblioteques i festivals entre d’altres: l’univers social se’ns obre directament i constant davant dels ulls.
- Som autònoms, cosa que personalment ja m’agrada (al marge de les condicions administratives o possibles baixes) i per tant, som els nostres propis patrons.
- Som les nostres distribuïdores, directores, secretàries, xofers, mecenes i gestors, i tot i que de vegades és una merda, moltes d’altres ja ens està bé.
- Tenim, quasi sempre, tanta feina com volem. I si no la volem, no l’agafem.
- Recorrem el país i més enllà i tot, cosa que ens fa autònoms de cara a la subordinació al gps i alhora, ens enriqueix geogràficament i cultural i ens permet descobrir llocs que d’altra manera, potser mai aniríem a visitar.
- Capacitat i fluïdesa verbal.
- Sempre veiem i parlem amb aquells qui venen als espectacles: mai desapareixem entre bambolines i el contacte amb el públic en acabat és part (agraidíssima) de la feina un cop feta.
- Tenim una bona xarxa de treball que ens permet estar en actiu tot l’any.
- Som “fàcils”: no requerim d’espais específics ni condicionats més enllà de que se’ns vegi i escolti bé. Compte però que això no va pel “tot s’hi val!”.
- Podem anar un, tres o cinc cops durant el mateix any, al mateix lloc a fer bolos. Per tant, fidelització del públic i del mateix narrador.
- Fem comunitat.
- Normalment no portem infraestructura, atrezzo ni equipament tècnic.
- No requerim de vestuari específic per cada espectacle.
- Els nostres assajos poden ser en horitzontal, al menjador de casa, en un garatge o passejant per la platja.
- Som absolutament sostenibles!!!!
- Aportem qualitat lèxica i gramatical.
- Som un oasi a les presses i l’excés de pantalles o imatges.
- Proposem seure i escoltar, entendre i pensar, emocionar-se i veure l’espectacle, cada persona del públic, amb les pròpies imatges.
- Menys és més: proximitat i petit format.
- Aportem descoberta del patrimoni oral de casa i de fora.
- Tenim associacions professionals que recolzen i treballen pel fet narratiu.
- Fem amics entre el públic i entre els qui ens contracten.
I anar fent. Trobo que no està gens malament, no? Segurament el Marc té raó i enlloc de queixar-nos tots sempre tant per tot, de tant en tant també estaria bé fer una llista, fins i tot encara que sigui incomplerta, de les coses que ens agraden i funcionen.
Jordina Biosca
Vilafranca del Penedès, agost del 2025
