El món actual es mou a una velocitat vertiginosa, dominat per pantalles que saturen la nostra vista i algoritmes que trien el que hem de mirar. Enmig d’aquest soroll visual, ha ressorgit amb una força imparable un art que molts donaven per perdut, però que té el poder de connectar amb l’essència més pura de l’ésser humà: la ficció sonora. Però, què és exactament aquest gènere i per què ens sentim tan atrets per ell? Més enllà de la tècnica, la ficció sonora és la capacitat de construir mons sencers utilitzant només tres elements: la veu, els efectes de so i la música. És l’evolució natural de l’antic radioteatre, adaptada a les noves tecnologies, on l’oient ja no és un simple espectador passiu, sinó el co-creador de la història. Quan escoltem una ficció sonora, la nostra ment es converteix en una pantalla de cinema on nosaltres mateixos dibuixem els rostres dels personatges, el color dels paisatges i la intensitat de les mirades.
El motiu pel qual fem ficció sonora és profundament humà. Des de l’inici dels temps, la humanitat s’ha reunit al voltant del foc per escoltar relats. La veu té una calidesa i una capacitat de transmetre emocions que cap imatge digitalitzada pot igualar. Fem ficció sonora per rescatar la intimitat de la ràdio, per jugar amb el silenci, per fer bategar el cor de l’oient amb un cop de porta, amb el murmuri del vent o amb un silenci contingut. És un gènere que ens permet viatjar en el temps, evocar l’enyorança del passat, com la història de l’avi rellotger i la seva neta, o endinsar-nos en la cruesa i el dramatisme de la història, com el colpidor relat dels nens de la senyora Zlatin, la nostre propera ficció que estrenarem per el Riudelletres a Sant Pere de Riudebitlles. La ficció sonora no té límits pressupostaris; el nostre únic límit és la capacitat de somiar de qui ens escolta.
En el meu cas personal, aquest viatge va començar ja fa mes de cinc anys. Gairebé sense adonar-me’n, em vaig submergir conjuntament amb tots el companys que van creure en aquest projecte, en aquest univers sonor ple de possibilitats. Què em va portar fins aquí? La necessitat de comunicar des d’un lloc diferent, més lliure i més màgic. Aquesta passió va agafar una forma definitiva a través del programa L’hora del conte i més tard amb la Gruta de la Mitjanit. El fet de posar-me setmana rere setmana al capdavant d’aquest espai, compartint històries amb la meva companya de ràdio, la Mercè Sánchez, em va fer entendre que els contes no són només per a nens; són miralls de la vida que necessiten ser escoltats amb l’ànima.
Veure com un text escrit propi, com els que ens fa el nostre autor Robert Long, cobra vida gràcies a un efecte de so ben col·locat o amb la música, pot canviar completament l’estat d’ànim d’un programa, va ser el detonant que em va enamorar d’aquest hobbie. L’hora del conte ha estat el laboratori, el lloc on he après que la ràdio local tenen el poder d’arribar a cada llar.
Crear ficció sonora m’ha permès no només explicar contes, sinó també recuperar paraules oblidades dels nostres avis, homenatjar entitats solidàries com les protectores d’animals i emocionar a grans i petits. En definitiva, faig ficció sonora perquè crec en el poder de la paraula i perquè sé que, mentre hi hagi algú a l’altre costat de l’altaveu disposat a tancar els ulls i imaginar, el món serà un lloc una mica més bonic.
Algunes ficcions sonores:
https://www.onabitlles.cat/podcasts/ficcio-sonora/onabitlles_podcast_5363
https://www.onabitlles.cat/podcasts/ficcio-sonora/onabitlles_podcast_5362
https://www.onabitlles.cat/podcasts/ficcio-sonora/onabitlles_podcast_5361
https://www.onabitlles.cat/podcasts/manual-de-lideratge-empresarial/onabitlles_podcast_5782
https://www.onabitlles.cat/podcasts/manual-de-lideratge-empresarial/onabitlles_podcast_5557
https://www.onabitlles.cat/podcasts/manual-de-lideratge-empresarial/onabitlles_podcast_5359
Lluís Miquel Garcia Morillas
Sant Pere de Riudebitlles, juny del 2026
