Em desplaço en silenci, encara que si m’escoltes bé, de tant en tant, sentiràs que xiuxiuejo alguna cançó i si em poses en un espai fosc on hi hagi quietud i calma puc dir secrets a cau d’orella.
Soc filla d’un antic ritual de capelletes que es feia en alguns pobles, i que encara avui es fa entre el veïnat d’alguns municipis petits del territori català. Jo abans, fa molts i molts anys, quan arribava a un carrer d’un poblet i, em portaven de casa en casa, era testimoni d’una devoció popular molt estesa, ja que simbolitzava la protecció a la llar i de la família, i per ells tenir la capelleta a casa era signe de distinció i d’importància.
Ara amb els anys, he evolucionat i encara que continuo sent de fusta bona i d’un disseny molt exclusiu, en lloc de passejar dins meu una imatge hi passejo l’essència d’un arbre, símbol de vida i de renovació.
Les arrels de l’arbre, és per on absorbeixo l’aigua i les sals que em lliguen a bons records. El meu tronc m’aferra al territori i em fa mantenir viva la llum de la tradició. Les branques assenyalen, una a una, tots els camins de l’EVA: la branca de l’EVA 354, la de l’EvaLudens, la del Territori EVA, la dels Telèfons de l’EVA, branques des d’on en cada estació de l’any veus com neixen noves fulles, que em permeten fabricar tot el meu aliment i que amb el temps donen pas a la florida de moltes flors. Flors que esclaten en mil colors i en exquisides aromes, i veus també quan fugen o es marceixen que ja han donat els seus propis fruits, i que segurament agafaran la forma de les pomes. Pomes que ens representen des de fa anys i panys i que amb el temps deixaran anar llavors. Unes llavors que ens faran viure nous projectes i que m’arrelaran de nou a la terra donant vida a futurs brillants i prometedors.
Em sento més que contenta de poder viatjar de nou de poble en poble sota l’empara de l’EVA. Sapigueu que els que em vingueu a recollir, en rebre’m veureu en quin munt de sorpreses us trobareu. Si remeneu els meus calaixets podreu trobar-hi espurnes de màgia i també un quadern de bitàcola on poder escriure els vostres pensaments i un DECÀLEG DE BONES PRÀCTIQUES, perquè tots plegats en fem un bon ús.
Soc la Capelleta de l’EVA, sentireu que soc símbol viva d’una tradició, d’una comunitat, de la memòria de moltes llegendes, de cançons i de romanços, que encara avui viuen en les paraules i en els records de molta gent. Veureu, amics de la Capelleta, que quan viatgi i em porteu de nou de poble en poble, que no vaig mai tota sola, que sempre m’acompanya aquest caràcter que tinc més aviat sensible, així com la meva fortalesa, i també, de tant en tant, un polsim de misteri que fa que desprengui cap a vosaltres relacions i emocions a vegades una mica prohibides i d’altres plenes d’encanteri, que faran que creem vincles i que us organitzeu per generar accions i barrejar diferents grups i associacions del municipi que visiti, i a més, tant se val a què us dediqueu, ja sigui a l’esport, a la cultura o la cuina, tot és benvingut per crear aquest fil que deixarà anar la Capelleta i que unirà el territori de nord a sud i de l’est a l’oest.
De fet, de seguida descobrireu que soc de tracte fàcil i m’adapto bé, però, sobretot per donar-me una bona vida feu-me sempre aquest favor: mireu-me, parleu-me, oloreu-me, canteu-me, emocioneu-me i digueu en veu alta EL ROMANÇO DE LA CAPELLETA.
Dir-vos, que quan antigament les meves antecessores, les capelletes religioses arribaven a les cases, els més petits cantaven: “Jesús, Josep i Maria feu-nos sempre companyia”…
Ah, i sobretot, que no se m’oblidi: recordeu que a més a més de cuidar-me a cor que vols cor que desitges, m’heu de fer circular sense trencar ni interrompre la cadena, sinó entendria que en qualsevol racó oblidat, la vida em defugiria i això m’entristeix i m’espanta.
Ja veieu que jo soc ben diferent de les altres Capelletes. A mi, si vols, em pots explicar històries i llegendes, em pots dir allò que penses i tot el que et vingui de gust. Em miris com em miris i m’expliquis el que m’expliquis, saps ben bé que t’escoltaré pacientment i et mostraré els meus misteris bressolant-se entre les branques. Els sentiràs entremig de les flors, dels conills, dels ocells…i moltes més ànimes que només a ulls clucs els podràs imaginar.
Serà en cada pensament que descobriràs que estic receptiva a poder passejar amb tu cap a una nova descoberta, cap a un encontre, cap a una coincidència que ens permeti viure plegats i sentir respirar de nou el nostre territori, les nostres tradicions, i els vincles que farem amb el deix de cada contrada i amb totes les veus de la nostra parla.
Carme Ortoll Grífols
octubre del 2026
